Tinc una ombra trepitjant-me els talons,
i tota una vida pel davant.
T'he convertit en un oasis de fum,
en aquest desert de nit,
i m'ofego tan si hi ets, com si no hi ets.
Fem una recerca d'emergència del que no existeix,
però es nega a morir.
Ens mirem amb aquell somriure,
per llegir en els nostres llavis, sense paraules,
que seguim caminant.
i cap endavant.
Ane B.
viernes, 13 de mayo de 2011
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario