viernes, 13 de mayo de 2011

...viatge

Tinc una ombra trepitjant-me els talons,
i tota una vida pel davant.

T'he convertit en un oasis de fum,
en aquest desert de nit,
i m'ofego tan si hi ets, com si no hi ets.

Fem una recerca d'emergència del que no existeix,
però es nega a morir.

Ens mirem amb aquell somriure,
per llegir en els nostres llavis, sense paraules,
que seguim caminant.
i cap endavant.


Ane B.

No hay comentarios:

Publicar un comentario